El Tarragonès
Index sección
Les barraques 2
Les barraques 3

mapa de la zona
CLICK!!

colabora

© Isabel y Luisa Goig 2002

EL ENTORNO RURAL

Les Barraques de Pedra en el municipi de
la Riera de Gaià (3)

 

© Sandra Gimeno i Vila
Licenciada en Antropología Social i Cultural
Abril de 2004

Distribució de les Barraques de Pedra en l’àrea d’estudi

Polígon

Partida

Propietaris

Num.de les barraques

P3

P3

P3

P3

P3

P3

11b

13a

4a

52a

15c

12a

     Cal Ardits

     Cal Reding

     Cala Feliça

     Cal Samerli

     Cal Xato

     Cal Barenys

1

2

3

4

5

6

 

Tot i que com ja n’hem fet menció anteriorment, es poden trobar diferents tipus de barraques depenent de la seva planta o base, entre les observades a l’àrea delimitada d’estudi totes presenten un base o planta del tipus quadrada, les quals tanmateix són les més comunes en aquest territori. Totes tenen un portal d’entrada i un sol espai d’estança, és a dir, són del tipus simple, orientat el seu portal cap al migdia solar, així s’aconsegueix treure el màxim profit de la calor que dóna el sol alhora que s’eviten els vents de cerc i de tramuntana. Les dimensions oscil·len entre uns quatre metres de llargada per dos i mig d’alçada orientades quasi sempre entre el sud, sud-est, i és freqüent dintre d’aquest tipus de barraques que s’hagi aprofitat el mur del marge ja existent, com una de les parets de la barraca, amb la qual cosa s’estalvia  construir una paret i d’emprar més pedra. 

D’entre les barraques de l’àrea delimitada n’hem trobat una1 que se li ha incorporat una porta de fusta, possiblement per donar seguretat al material del propietari que hi té en el seu interior, element que tal vegada en la seva construcció no hi deuria ser inclosa. Les parets de la part superior del portal estan construïdes amb la tècnica de l’arc de mig punt, que és tal vegada la solució més emprada entre les barraques estudiades. Es pot apreciar, com en aquestes el cobriment de les barraques s’ha recobertes amb terra i plantes, unes plantes anomenades en la zona del Gaià gargils-garjols, que com ja s’ha fet menció anteriorment, s’utilitzen generalment per relligar amb les seves arrels la terra del cobriment, alhora que els hi ofereixen un toc verd, i al seu temps florit. Per la cúpula o coberta interior s’aprofitaven pedres planeres o lloses que s’aixecaven amb falques de rengles fins arribar a tancar amb la pedra clau.

En l’interior hi hem pogut cercar petits armaris2 i menjadores3 construïts amb pedra i amb les voltes característiques, que de ben segur deurien servir per alimentar el ruc o la mula. Altrament, en alguna s’hi han pogut observar elements que en el seu inici no s’haurien fet servir com el fer de recobrir amb ciment el portal d’entrada, que inclou una inscripció que data de l’any 19214, període en que es deuria haver dut la reforma de l’habitacle.

CLICK!

Barraca de Cals Ardits, en la qual s’hi pot
apreciar com es va aprofitar la paret del marge

 

1 Cala Feliça

2 Cals Ardits, Cal Barenys

3 Cal Barenys

4 Cala Feliça


Tabla de dades de les Barraques de Pedra

 

 

CLICK!

   

 


 

Què n’és i que en serà de les barraques de pedra seca.

Les cultures antigues sempre han estat i són interessants d’estudiar, perquè en elles hi poden veure del què és capaç l’home sense els avenços tecnològics a què estem habituats. Al davant d’una barraca de pedra seca, generalment hom no és capaç de valorar amb justícia l’esforç realitzat o l’enginy desenvolupat per a solucionar els possibles problemes sorgits quan es té un gran contingent de pedra, i en moltes ocasions aquestes construccions són menystingudes  o infravalorades pel seu primitivisme o rusticitat, sense parar-se a pensar que al seu darrera hi ha segles de perfeccionament d’unes tècniques i de creació d’un estil constructiu determinat.

La professió de pagès poc a poc ha anat minvant tant en nombre de practicants com en extensions cultivables. Molts són els motius que han ocasionat una disminució en quan al nombre de practicants, la dificultat del terreny i la manca d’aigua, el baix poder adquisitiu que la pagesia de secà ha suportat des de la dècada dels anys 60 fins a l’actualitat i la relegació de l’estatus social del pagès a un segon terme davant del món industrialitzat, van fer prendre molta mà d’obra i una disminució en l’interès cap a la professió de pagès. Molts pagesos terratinents van abandonar les terres, ja bé per jubilació o per un desviament a altres sectors amb nòmina. Aquests són alguns dels fenòmens que duen a l’oblit i la desaparició d’aquest tipus de construccions. D’aquí que actualment ja no es donen gaires construccions al camp amb pedra. Si per alguna raó es precisa construir un edifici al defora s’utilitza generalment el ciment i les totxanes. L’oblit del camp però no s’atura a les noves construccions, sinó que la reparació i conservació de les velles edificacions, tampoc s’efectua en les mesures necessàries. Per aquesta raó els portells i l’esfondrament de perxes i cabanes van formant part d’un paisatge quotidià (Felip Fucho)1.

La nostre societat es transforma a un ritme accelerat i és ara quan hauríem de ser més curosos en conservar els elements característics que donen personalitat al nostre territori, com ara les barraques de pedra en sec, les quals han configurat des de segles aquesta terra. Si més no s’haurien de preservar les que es troben amb més bon estat. En moltes ocasions petites o grans obres no gaudeixen de la cura que es mereixen, i sembla que esperin el dia de la seva desaparició. Cal pensar en quina és la millor manera de conservar i restaurar les construccions i objectes del món rural, que tal vegada és un patrimoni que ens ha arribat dels nostres avantpassats i que nosaltres n’hauríem de fer lliurament a les futures generacions amb les millors condicions possibles.

L’arquitectura popular, aquella que han fet els nostres pagesos, mestres d’obra o senzillament traçuts, ve certificada per segles d’experiència, de seny i de respecte amb el medi. En moltes ocasions es pot apreciar que són obres resistents al pas del temps i més raonades que no pas les modernes i actuals (Josep Girones).2

La maca de construccions de barraques, sembla que podria conduir a l’oblit definitiu de l’ofici de margenador o apanyador de pedra, ara bé, amb les darreres iniciatives com ara el curs d’apanyar pedra de calar que es duen a terme arreu del nostre territori, s’obre un petita esperança, quelcom satisfactòria, al veure que no estem perdent les arrels, unes arrels que van contribuir a que poguessin subsistir els nostres avantpassats, i que formen part de nosaltres mateixos (Felip Fucho).1

El progrés no consisteix en esborrar tot allò que van fer els que ens van precedir, sinó en afegir millores, reformes i ampliacions ben pensades i ben executades tant a les zones urbanes com a les rurals perquè les viles, pobles, masies i el territori en general que ens envolta formi part d’un conjunt cada vegada més  agradable i harmònic (Benjamí Català)3. Tanmateix, els treball fets amb pedra seca formen part del nostre patrimoni cultural, s’han convertit en patrimoni de la nostre cultura agrícola i civil.

Per aquest motiu s’ha cregut pertinent que és necessari que la ciutadania conegui el que són les barraques de pedra  en sec i tot el que les envolta, de fet per a que aquestes es protegeixin, restaurin i conservin cal que el ciutadà s’hi senti partícip. I una manera de fer respectuós al ciutadà vers el seu medi és oferint-los la oportunitat de conèixer el patrimoni que els envolta, a través de rutes curtes a peu, que en el cas de l’àrea estudiada que s’ha delimitat tindria com a punt de partida el mateix municipi, la Riera de Gaià, fins arribar al terme on es troben ubicades. Però cal tenir en compte diversos factors abans de dur a terme iniciatives com aquestes, en primer lloc que els propietaris de les terres hi estiguin d’acord, donat que la majoria de les terres d’aquest territori encara es treballen i a ningú li agrada que entrin a casa seva sense abans demanar permís, i menys si s’està treballant. Tanmateix, i en aquest mateix sentit, no es pot accedir de manera masificada sense tenir un mínim de respecte pels conreus que s’hi troben, de fet els pagesos són avui en dia els restauradors i els conservadors de les barraques, per tant els màxims preservadors d’aquest patrimoni cultural.

1 FUCHO I PASCUAL, FELIP, Les construccions de pedra en sec a la Terra Alta. Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta. Núm. 32 (2000, 2on semestre); pàg. 36-41.

2 GIRONES I DESCARREGA, JOSEP, (1999) L’Art de la pedra en sec  a les comarques de Tarragona. Diputació de Tarragona. / La pedra en sec: l’art rural per excel·lència. Lo Floc: Revista del Centre d’Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar!. Núm. 161 (1999, juliol-setembre); pàg. 14-15.

3 CATALÀ i BENACH, BENJAMÍ. Arquitectura rural: Les barraques de pedra seca al Baix Penedès. TAG. Revista del col·legi d’aparellador i arquitectes tècnics de Tarragona. Any VI, núm. 24 (2001, desembre); pàg. 14-15.

 

Bibliografia consultada:

- Curset d’Estiu sobre arquitectura Popular (1er: 2000: La Segarra/L’Urgell). Les cabanes i els marges. 1er curset d’estiu sobre arquitectura popular Segarra-Urgell; coordinador Josep Mora. Cervera: Associació de l’Arquitectura Popular, DL 2001. 

- El Pla de Santa Maria pretén recuperar i promoure tot el llegat en pedra seca. Núria Roca. Diari de Tarragona. (2002, 16 d’agost). Edició camp de Tarragona. Any VII; pàg. 19

- Experts Europeus alerten a Tarragona de la destrucció de les construccions de pedra seca. Eva Pomares. El Punt- Edició camp de Tarragona. Any VII. Núm. 2106 (2002, 6 de juliol); pàg. 3

- Pels camps a la recerca de la pedra: la Comissió de Medi Rural de Torredembarra localitza i avalua el patrimoni arquitectònic pagès. Eva Pomares. El Punt- Edició camp de Tarragona Any VII. Núm. 2095 (2002, 25 de juny); pàg.12

- Piedra sobre piedra: Aiguamúrcia impulsa un itinerario turístico por las barracas de piedra seca del Alt Camp. Sara Sans. La Vanguardia. Núm. 41709 (1997, 29 de desembre) – Vivir en Tarragona; pàg.3

ASENS AIXALÀ, JAUME (1985), Construccions de pedra en sec al Priorat Històric. Fulls de Treball de Carrutxa. Núm. 19-20; pàg. 3-9.

BASSEGOGA I NONELL, JOAN (1976), Las Barraca de viña. San Jorge: revista de la Diputació de Barcelona. Núm. 98-99; pàg. 65-72.

BENACH I FIGUERA, JOAN. Les barraques de pedra seca d’Altafulla. Estudis Altafullencs. Núm. 3(1979); pàg. 41-49.

BERNAT I CONSTANTI, AUGUST . Les barraques de pedra seca de la conca mitjana del Gaià. II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1995-1996- Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; pàg.-345-348.

CABALLE SERRAHIMA, FREDERIC. Marges de pedra seca: entrevista amb Frederic Cavallé i Serrahima. Andreu Barbarà i Maria Teresa Figueres. Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs. Núm. 21 (1983, gener-març); pàg. 9-10.

CATALÀ i BENACH, BENJAMÍ. Arquitectura rural: Les barraques de pedra seca al Baix Penedès. TAG. Revista del col·legi d’aparellador i arquitectes tècnics de Tarragona. Any VI, núm. 24 (2001, desembre); pàg. 14-15.

FUCHO I PASCUAL, FELIP. Les construccions de pedra en sec al terme  fatarellenc. Segones Jornades d’Estudi a la Terra Alta. Batea: Patronat Pro-Batea, 1998; pàg. 501-517.

FUCHO I PASCUAL, FELIP, Les construccions de pedra en sec a la Terra Alta. Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta. Núm. 32 (2000, 2on semestre); pàg. 36-41.

GIRONES I DESCARREGA, JOSEP, (1999) L’Art de la pedra en sec  a les comarques de Tarragona. Diputació de Tarragona.

GIRONES I DESCARREGA, JOSEP. La pedra en sec: l’art rural per excel·lència. Lo Floc: Revista del Centre d’Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar!. Núm. 161 (1999, juliol-.setembre); pàg. 14-15.

GUASCH, ANTONI . Al tros....barraques o cabanes?. Diari de Tarragona. Núm. 3548 (1997, 9 d’abril); pàg. 24-25.

JUJOL, JOSEP MARIA . L’art de la barraca. Curset d’estiu sobre arquitectura popular (1er 2000 La Segarra / L’Urgell ). Les cabanes i els marges. Cervera: associació d’amics de l’arquitectura popular. Pàg. 152-157.

LOPEZ MONNÉ, RAFEL. Piedra sobre Piedra y mucha sabiduria. La Vanguardia. Núm. 43075 (2001, 6 d’octubre) Vivir en Tarragona; pàg. 2

MARTIN, FELIX (1991). Les construccions de pedra seca a la comarca de les Garrigues. Pagès. Lleida.

MARTINEZ LARRIBA, MILLAN (1999). Les barraques de pedra seca de Vila-Rodona. Impremta Castells. Valls.

MUNTANÉ, MIQUEL LLUIS. Emili Boada: el país de pedra a pedra. Serra d’Or. Any XXXI. Núm.410 (1994 febrer); pàg. 23-26.

REBÉS D’ARENY-PLANDOLIT, XAVIER (2001) La pedra en sec a la Fatarella. Fundació el Solà. La Fatarella.

ROSICH I ANDREU, JOAN. Les cabanes de pedra seca. Vilaverd Parla. Núm. 25 (1995, maig); pàg. 9-12.

VIOLANT I SIMORRA, RAMON.(1990) Etnografia de Reus i la seva comarca. Editorial Alta Fulla. Barcelona.

© Sandra Gimeno i Vila
Licenciada en Antropología Social i Cultural
Abril de 2004

El Tarragonès Index sección Les barraques 2 Les barraques 3

©Isabel y Luisa Goig


Recordad que los trabajos tienen autoría. Sabemos, asumimos y compartimos la libertad de la red.
La información nos pertenece. Pero ello no excluye reconocer y respetar el trabajo de los demás.
Como decía Tagore «si bebes agua recuerda la fuente».