El Ball de Bastons 2

EL FOLCLORE

El Ball de Bastons de Torredembarra (2)

El Ball de Bastons de Torredembarra: composició, tipologia, coreografies, indumentària,...

Actuació del Ball de Bastons de Torredembarra per la Festa Major

El grup de ball de bastons el formen generalment vuit components, tot i que en alguns grups hi prenen part deu, dotze i fins i tot setze balladors. Tanmateix, és molt difícil poder-les detallar totes amb precisió. La posició, a l’inici de la dansa és en dues files de quatre, mirant-se cara a cara amb els de la fila del davant. La base dels seus moviments és mantenir una formació de grups de quatre que en molts llocs s’anomenen “quadres” o “quadernes”. Tanmateix, es poden trobar altres balls que s’inicien a partir d’ubicar els balladors en rodona. Tots i cadascun dels balladors que formen part del ball de bastons porten un bastó a cada mà, a excepció del banderer, que porta el bastó a la dreta i sosté la senyera amb l’esquerra, aquest sempre es troba situat en un dels cantons de la formació i, juntament amb els altres tres balladors situats a les puntes, s’anomenen “cantoner”. Els quatre balladors restants, que estan situats al mig de la formació, reben el nom de “mitjaners”. Quatre d’aquests balladors són “rematadors” i els altres quatre “paradors”. El rematador és el primer en pica i ho fa amb el bastó de la dreta. El parador rep el cop amb l’esquerra. Seguidament, el parador ho fa el revés. Per aquest motiu es essencial que els balladors portin el bastó de la mà dreta en posició vertical i el de la ma esquerra quasi horitzontal.

En moltes colles para i remata cada ballador amb els seus bastons, segons el moviment o el lloc on és situat en el moment del ball: llavors el fet de para i picar l’executen amb el bastó que es porta a la ma esquerra o a la ma dreta. El canvi de posició de cada ballador per crear la coreografia pròpia del ball es fa amb passes curtes o passes llargues segons la distància que cal desplaçar-se. Molts d’aquests desplaçaments es fan mitjançant un saltiró, és a dir, realitzant una petita elevació del cos aixecant una cama fins a l’alçada del genoll del contrari mentre l’altre es manté recta a uns deu centímetres del terra. Normalment cada una de les passes o salts per desplaçar-se a un costat o altre va acompanyat del cop del bastó.

Aquest seria un exemple de com es duen a terme els moviments en un ball de bastons, però cal que tenir en compte que existeixen moltes varietats de moviments dins les coreografies, tot i que les més espectaculars són aquelles en que el cop de bastó s’efectua per sota la cama, fet que comporta un salt realitzat de manera conjunta entre el rematador i el parador, n’hi ha d’altres en que es pica per sobre el cap i cara a cara, on s’assoleixen cops forts però que a la vegada són molt de perillosos donat que es poden fer lesions a les mans o al cap.

Pel que fa a les picades que es duen a terme en el ball de bastons se’n poden distingir de dos tipus, per una banda aquelles que la picada es dur a terme amb un sol bastó que es mou de dalt a baix, es passa per sota la cama i finalment pica a terra, la qual segons els experts aquesta seria el tipus de picada més freqüent. I l’altre que es dura terme amb dos bastons, els quals van de dalt a baix picant al terra, es passa per davant i acaba pel darrera. Cal fer esment que es poden realitzar diversos moviments amb els bastons els quals es denominen amb mots diversos, des de rodes, molinets, passades, encreuaments, cadenes,.., depenent del tipus de moviment que es realitza.

Continuant amb les distincions de les picades, es pot apreciar que es poden distingir en fortes i pausades, amb potencia, lleugeres i ràpides, depenen del tipus de bastó que empri el ballador. En aquest sentit, trobem que l’estri que dóna nom a la dansa pot diferenciar les agrupacions segons el tipus de bastó que utilitzen. Per una banda trobem les agrupacions que ballen amb bastó llarg les quals són conegudes com a balls de bastons de pastorets. I per l’altre el ball de bastó curt i que s’anomenarien ball de bastons, les quals usen bastons tornejats, ja siguin construïts a mà o bé a màquina. Tot i això, encara els podríem subdividir entre els que utilitzen els bastó gruixut i els que se serveixen d’un bastó més prim, anomenat bastó petit o bastonet. Primordialment, els bastó que es emprat per la majoria de grups és el gruixut. Els bastons acostumen a tenir una llargada, pesos i gruixos variables, depenen de les característiques de cada colla. En termes generals, solen oscil·lar entre uns quaranta-sis centímetres de llargada i de forma lleugerament cònica, amb un gruix d’aproximadament tres centímetres per cinc. Els grups que utilitzen aquest tipus de bastó tenen com a característica primordial que els seu picar és compassat. La fusta amb que estan elaborats els bastos generalment és extreta d’alzines, roures, faigs, o bé d’alguna altre arbre que aporti fusta amb prou consistència.

La majoria de les danses tenen la seva coreografia pensada per ballar-la en un lloc determinat. Tot i això n’hi ha que comporten desplaçaments en rodona per tornar al lloc inicial i d’altres ho fan lateralment. Aquest fet origina que tot el cos de la dansa vagi avançant en un sentit de la marxa. Aquests tipus de balls s’anomenen “processons” o “corrides”, i són els que es duen a terme en les cercaviles i processons.

Un aspecte a tenir en compte quan es parla de les coreografies són els assaig previs que s’han de dur a terme abans de les actuacions en llocs públics. Aquests tenen una importància capdal, donat que són essencials alhora d’executar una bona actuació, ja que és quasi impossible poder realitzar una coreografia, sense que amb anterioritat s’hagi assajat. Per tant, cal tenir present que darrera de cada actuació hi ha moltes hores de treball intens.

Pel que fa a les músiques que acompanyen el ball de bastons, cal dir, que n’és molt difícil poder-ne expressar la seva procedència. El ball de bastons se sol fer acompanyar per un timbal i les gralles. Tot i que en temps passats també era usualment poder cercar els sac de gemecs i el violi, tot i que en l’actualitat qui ofereix la música als bastoners és la gralla, instrument que tal vegada a patit un arrelament molt fort en el nostre país, podent-se apreciar la seva presència en molts altres balls, castells, grups folklòrics, etcètera.

La indumentària dels bastoners és un aspecte a tenir en compte, donat que és un tret diferenciador de les diverses agrupacions tradicionals o populars d’arreu del país, així com el fet de ser un aspecte diferenciador entre una colla i una altre. Quan fem referència a la indumentària específica del bastoners de la Torre, aquesta està composada per pantalons i camisa blanca, faldellí vermell, faixa de color blau i mocador de pit estampat.

Quan es volen cercar les arrels de la indumentària del ball de bastons, primordialment aquella que es vesteix en el Camp de Tarragona i al Penedès i que tal vegada és on es troba més extensa la pràctica d’aquest ball, es necessari fer esment del que ens relata en Joan Amades, qui ens podria confirmar que aquest ball va tenir el seu origen en la nostre comarca, on s’han conservat amb més rigor: “ {...} els vestits usats {...} a Catalunya {...} tenen un regust hel·lènic: la blancor que domina en el conjunt. Esquitxada de fortes taques de color recorda les albors jòniques i del Pireu. El faldellí tan característic en tots els balls d’espectacles, havia estat molt en ús del poble grec, majoritàriament en els seus temps decadents {...}. El mocador lligat el cap recorda el cofió tan típic a Grècia. {...}. És ben característica també la presència del mocador o mocadors lligats damunt del pit, com un deix de la corretja o cenyidor que portaven els vells soldats, que abans d’entrar en lluita es posaven a la cintura i estrenyien tant com podien per obtenir la màxima concentració muscular, que els donava braó”. Cal fer menció que el cap de colla per tal de poder-se diferenciar del grup, porta el faldellí de color blau i la faixa vermella.

Una de les peces més característiques del Ball de Bastons són els camals, que consisteixen en un tros de roba de color vermella, la qual va lligada a la part inferior de les cames bé sota el genoll, o bé sobre el turmell, en la qual hi porten incorporats petits picarols. Aquests elements sonors o sorollosos poden ser cascavells, campanetes entre d’altres elements que adornen la indumentària, així com les cintes i d’altres penjolls de colors, als quals se’ls hi pot adjudicar un significat simbòlic, d’amulet, per tant, es pot extreure que aquests tipus de balls tenen un origen màgic o religiós, de cultures molt reculades i amb significat molts diferents als que se li atribueix en l’actualitat. Cal tenir en compte que en èpoques passades quan aquest ball es duia a terme en un espai personal, els dansaires anaven vestits amb les robes que empraven normalment per dur a terme el treball habitual.

Els pantalons vindrien a ser els típics calçotets llargs que duien els nostres homes que treballaven la terra, aquesta peça de roba anava lligada arran de turmell per unes vetes que anaven cobertes per camals de picarols. Un altre element que tanmateix és de reminiscència pagesa són les espardenyes de sola de cànem.

Molts són els motius o raons per a ser un ballador de bastons, en podem trobar de molt diversos, d’entre els qui ho fan per seguir una tradició familiar, o bé per continuar amb aquesta tradició que tal vegada s’ha arrelat molt a la vila de Torredembarra, com el qui ho veu com un mitjà per viure de manera més intensa les festivitats de la vila i tanmateix representar al municipi arreu del país. Altrament, es pot cercar la possibilitat d’incorporar-se a una colla de bastoners a través de les referències d’altres persones, bé per familiars o amistats que ja en formen part, o bé per la difusió que s’ha fet arreu de la vila per tal d’augmentar el nombre de components al grup.