|
COSTUMARI CATALÀ |
|
Sant Víctor, segon arquebisbe de Tarragona, santirficat per la seva gran virtut, pel seu rellevant mereixement i pel gran bé que va aportar al cristianisme, en aquells temps de lluita contra els gentils. .../... Abril. Día 5
.../... Abril. Día 12
.../... Abril. Día 23 Sant Jordi, patró de Catalunya. .../...
I heus aquí que un dia va voler la sort que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alacaigut, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici. Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo. i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre. I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bestia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot mansoi i estemordit. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb els braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí. El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet, amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut. En les muralles antigues de la ciutat de Montblanc hi havia un gran portal, que encara es conserva, pel qual, segons tradició, va sortir la donzella a cercar el monstre i més tard va entrar-hi el cavaller sant Jordi amb la princesa i el monstre; portal conegut encara avui amb la denominació de Portal de Sant Jordi. .../... .../... A Botarell i per d’altres llocs del camp de Tarragona, avui començaven les processons de pregàries que ordinàriament es fan per San Marc. Les anomenaven processons de la lleganya, corrupció de “lledànies”, que també és la forma vulgar de “lletania”. Antigament per les contrades sederes: la Plana de Vic, la Segarra alta i el Camp de Tarragona, s’havia celebrat una processó pels morerars per tal de beneir les moreres que servien d’aliment a les erugues sederes. També s’havia celebrat la missa dels cucs, durant la qual el sacerdot beneïa la llavor de cur, és a dir, ous de papallona que la gent portava a l’església posats dins d’unes paneretas de palma de forma i tipus especials pròpies per a aquesta cerimònia. .../... La brivalla de Reus i d'altres poblacions del Camp de Tarragona, vers aquest temps i en especial avui, havia jugat a fer córrer cuques, joc que consistia a afilerar diverses erugues amb un bocinet de candela encesa al damunt i a tocar-les pel darrera amb una palleta per tal de fer-les córrer. La cursa, que sempre resultava accidentada i desigual, acabava en un garbuix d'erugues i de candeletes i en una informe foguera. Podria ésser que originariament aquest estrany costum estigués relacionat amb els cucs de seda, puix que el seu conreu havia estat força important per aquesta contrada. La mainada d'algunes contrades italiques s'havia lliurat a entreteniments semblants. .../...
|
|
|
|
Utilitzeu el nostre formulari
|
Abril. Día 4
Sant Vicenç Ferrer va predicar al llogaret de Tamarit, vora de Tarragona, i va acudir una immensa gentada a escoltar-lo, i tothom restà tan admirat de la seva paraula, que hom va creure que ningú més no podria parlar des d'aquella trona sense profanar-la. Per decisió unànime fou acordat de no deixar predicar mai més a ningú des d'allí on ho havia fet el sant; i diuen que dos o tres agosarats i irreverents que van desoir el parer general d'aquella gentada i van predicar des d'aquella trona, així que començaren van restar cecs. A part d'altres, s'explica que així va passar a un seminarista de Tarragona, que una vegada volgué fer una bromada i va fer veure que predicava des de dalt d'aquella trona. Per evitar la repetició del cas, hom va treure el sòl de la trona, que ès de noguera tallada i de gran mèrit artistic.
Sant Zenon i Santa Verona, màrtirs, fills de Tarragona, i deixebles de sant Fruitós, del queal havien rebut la llum del cristianisme, i per ell s'havien arborat en fe. Com el seu mestre i d'altres companys, van morir màrtirs en el circ de la Tàrraco romana.
Sant Jordi cavaller i martir, és I'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven.
